No tinc paraules.
27 de maig del 2018. Expedició Siuranenca a Miralcamp. Eliminatòria Copa Generalitat. Continuo sense paraules...
Brutal.
Matinem i partim amb microbús (això fa molta feina de germanor, i us ho asseguro).
I des de la porta del poble on ens estan esperant per conduir-nos a les pistes, fins que sortim de tornada acomiadats amb alegria i bons desitjos... rebuts millor que qualsevol rei barruer, amb l’alcaldia d’amfitrions i tot.
Hem guanyat i ens hem classificat, si, i ja van..., però amb Miralcamp guanyem a uns amics, jo no podria dir-los rivals. En un mon ple d’avarícia i egoisme on ens toca viure, on cadascú es mira el seu melic i es el millor... hi ha gent “rara” i “bona” que tinc l’ obligació de mencionar, i els contraris, rivals, companys, amics de Miralcamp... em reitero... sense paraules.
Nosaltres passem i jugarem... i ja van... la final a vuit de l’ edició d’aquest any de la Copa, però... sense paraules (ho he dit això, no?)
Esportivament les partides han sigut fantàstiques 390-351 i 376-354, i encara que en aquesta competició juguem tot el club sense personalitzar, avui crec cal destacar que Ferran ens ha fet un 90, mèrit i enhorabona. Vindran alguns més, ja veureu.
Però el dia es per no oblidar, per remarcar, per l’ història del Club, i si més no, per la meva petita història amb aquesta gent que m’estimo.
El meu nom no importa, sóc un més, si, he estat a la pista jugant, si, però vull aplaudir per acabar a tots i cada un dels que ens heu espentejat i animat, recolzat i aplaudit,... i ja van...
Sense paraules
Jorge
Comparteixo tot el qu has dit Jorge no hi ha res millor que poder compartir aquets moments amb els jugadors, a la pista, però també amb aquells que ens animen i ens donen coratge; i al mateix temps veure com l’equip contrari t’obra les portes de casa seva i et mostra el seu bon cor i la seva hospitalitat.
Endavant Siuranenc, a compartir els èxits que vindran!